La nostra història va començar a finals dels anys quaranta a Alaior, en una casa que la meva família ha ocupat des de fa més de dos segles. En una època complicada i marcada per les mancances, el meu avi patern -un home espabilat i ambiciós-, va decidir ampliar la modesta botiga de comestibles que fins aquell moment havia estat el negoci familiar. D'aquesta manera, va començar a comprar petites quantitats de formatge fresc a alguns pagesos amb la idea de madurar-lo ell mateix i vendrer-lo a la botiga, a més de distribuir-lo per alguns comerços de l'illa.
A la façana de la casa s'hi trobava pròpiament el comerç, mentre que a la part de darrera, passant per un petit pati interior, hi havia una estança amb volta que en altres èpoques havia servit com a estable. En aquest espai pintoresc, encara que apropiat per a la tasca, el meu avi va començar a curar formatge.
El petit negoci va prosseguir en aquestes condicions durant pràcticament una dècada, però el creixemement progressiu del mateix va fer necessari traslladar-lo a un espai major. Amb aquesta idea, a finals dels anys cinquanta el meu avi va adquirir un magatzem en el que en aquella època eren les afores d'Alaior. Amb el temps, en va arribar a comprar tres més al mateix carrer. Els magatzems resultaven perfectes per a la feina, ja que comptaven amb amplis soterranis ideals per a la maduració.
Així, en els anys seixanta el negoci es va anar establint i prosperant. Els dilluns venien els pagesos, amb carros estirats per mules, a deixar el formatge de la setmana. Ja en aquests anys, bona part del mateix s'enviava a Mallorca a través d'uns pocs distribuidors. A més, es comerciava amb altres articles relacionats amb el camp com pinsos, fertilizants, llavors, llana, etc. El meu pare, un adolescent en aquella època, té gravats a la seva memòria aquells dies trasbalsats com l'autèntic fonament de la nostra empresa.
Els anys passaven, i l'empresa creixia poc a poc. Cada cop més finques venien a deixar el seu formatge als nostres magatzems / caves, i es van fer necessàries algunes mans extres per a poder mantenir aquest creixement. Al llarg de la dècada dels setanta, el meu pare va començar a prendre responsabilitats dintre de l'empresa; una de les seves constants preocupacions va ser millorar la qualitat, tant gastronòmica com sanitària, del formatge que es madurava. En aquella època, el formatge fresc que portaven els pagesos deixava bastant que desitjar quant a homogeneïtat. El fet de provenir de diferents finques, amb diferents sistemes de producció i matèries primeres, provocava diferències en el producte. La idea del meu pare per a solucionar aquest problema de qualitat i uniformitat del formatge va ser produïr-lo ell mateix, tot i que seguint les
pràctiques pròpies del formatge artesà, sobretot en allò que respecta a l'ús de llet crua.
Per a aconsseguir materialitzar aquesta idea van ser necessaris varis anys de planificació, assajos, adquisició de maquinària, etc. No va ser fàcil aconsseguir un producte que complís amb les altes expectatives que el meu pare s'havia format. Per altra banda, en aquells dies no existia pràcticament indústria del formatge a Menorca, i molt menys utilitzant llet crua, de manera que realitzar aquests objectius representava un repte important. Poc a poc, i després d'infinitat de proves, es va obtenir un formatge de gran qualitat i sabor, utilitzant llet crua i seguint pràctiques tradicionals, que és el que actualment comercialitzem. Como és natural, el fet de produïr completament el formatge, en lloc de només madurar-lo i distribuir-lo, va introduïr canvis profunds en el si de l'empresa. Al 1985 es va comprar una nau al polígon industrial d'Alaior; va ser necessari aprendre noves tècniques, adquirir la maquinària necessària i reorganitzar les tasques però, pas a pas, el nou formatge La Payesa va iniciar un camí que encara continua.
Ara, després de més de seixanta anys de recorregut, la tercera generació de la família s'ha incorporat a l'empresa, intentant donar continuitat als alts estàndards mantinguts fins el moment. Malgrat això, la tasca no consisteix només a continuar una trajectòria predefinida. L'època en què vivim, més complexa, amb estructures més fluides, fa emergir nous reptes en àmbits molt diferents: nous mercats i possibilitats, noves pràctiques i tecnologies, un entorn en evolució constant, tot això requereix noves estratègies i una mentalitat oberta al canvi. El nostre objectiu en aquest contex consisteix, com no podria ser d'una altra manera, en trobar el fràgil equilibri entre tradició i innovació: mantenir-se atents per no perdre el contacte amb el nostre passat al mateix temps que fixem la nostra vista en el futur.